Tenia ganes ja d'anar asoles a l'escola. Sa mare, una dona menuda i recta, li va dir que anara amb cuidao. I ell no el va tindre.
Es va produïr allò com es produeixen les coses greus i fatals. Mala sort? No, no hi havia bona sort o mala sort. La sort no existeix als camins del senyor.
El varen soterrar humilment, càndidament, amb amor. No creien en la sort, tan sols acceptaven allò que anava passant a la vida, a la mort.
La vida per a morir,
la vida per a gaudir,
la mort com a repunt final
a una existència de plors i somriures.
A una existència marcada a foc pel destí final,
per la mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada