L'història de Catalina i Llorenç

Tot pareixia silenciòs,
tot semblava en pau,
l'harmonia de la lluna
en la nit lluminosa.

Tot passa a ser viu,
ruidòs,
ajetrejat.
El sol ja està al cel.

Arriba la nit, de nou, i
Catalina no dorm,
vol conèixer a Llorenç,
el seu desitg imposible.

Dos enamorats condemnats a no trobar-se mai.

Dos cares d'una moneda
que va pegant voltes.

Dia, nit.
Nit, dia.

Quan ell surt,
aquella se'n entra.

Quan aquella vol vore'l
l'altre s'amaga.

Llorenç, el sol, enveja els estels,
aquells estels que fan companyia al seu amor imposible.

Aquells estels que ixen quan ell se'n va.

El dia sembla plè de llum,
la nit, plena d'encant.

Llorenç enyora a Catalina,
Catalina mai coneixerà a Llorenç.

Enyorem allò que no hem de viure,
recordem moments que no han de passar.

Com aquella història d'amor
del sol i la lluna,
la lluna i el sol.