diumenge, 26 d’agost del 2018

.


¿Es posible que algo comience?
¿O todo es una gran rueda donde no hay lugar a un final?
Es decir, ¿no será todo un flujo constante, donde se suceden los acontecimientos...?

La vida. La vida sí que tiene un comienzo con su respectivo final. De esto no cabe duda alguna.

Pero más allá de la vida todo muta, no finiquita. Por tanto, la vida es un elemento cuanto menos extraño, un agente externo a la norma.

¿Qué es la norma?

¿Hasta dónde llegaremos?

¿Venimos?

Lanzo al aire
el espesor de la existencia.

dissabte, 25 d’agost del 2018

L'història de Catalina i Llorenç

Tot pareixia silenciòs,
tot semblava en pau,
l'harmonia de la lluna
en la nit lluminosa.

Tot passa a ser viu,
ruidòs,
ajetrejat.
El sol ja està al cel.

Arriba la nit, de nou, i
Catalina no dorm,
vol conèixer a Llorenç,
el seu desitg imposible.

Dos enamorats condemnats a no trobar-se mai.

Dos cares d'una moneda
que va pegant voltes.

Dia, nit.
Nit, dia.

Quan ell surt,
aquella se'n entra.

Quan aquella vol vore'l
l'altre s'amaga.

Llorenç, el sol, enveja els estels,
aquells estels que fan companyia al seu amor imposible.

Aquells estels que ixen quan ell se'n va.

El dia sembla plè de llum,
la nit, plena d'encant.

Llorenç enyora a Catalina,
Catalina mai coneixerà a Llorenç.

Enyorem allò que no hem de viure,
recordem moments que no han de passar.

Com aquella història d'amor
del sol i la lluna,
la lluna i el sol.

¿Algo?

Nada.

Todo.

Nada.

La vida no és com l'aigua

Water flowing,
life leading to death.

But life's not a river,
life expires,
death
threatens existence.

Black sky
in a full moon night,
no faith
being under bright light.

What attitude should we wear
looking at a deep well
in which water is dammed?

Should we close our eyes
to the dark hole
we wear in our souls?

How can we make our flow,
our flow that is life,
our particular countdown,
glow?

Too many questions,
once more.




Look behind and be careful

Deadline is already behind us,
there's few things we can do now
to handle our destiny.

We've trespassed with no fear
those things which in the past
seemed far away,
dark,
unbelievable.

What will we find
from now on?
What path should we now follow,
if every way looks like wrong?

We should try to illuminate
everything ahead us,
with little steps,
without any other reference
than what we can peek
with our short point of view.

We'll have to expire,
so all we've done
will soon be gone.